CARTES DE REIS PREMIADES

El passat 10 de gener es van repartir els premis literaris de les cartes de reis organitzats per l'entitat Res Non Verba i la Paeria. Compartim les cartes premiades dels nostres alumnes i us animem a llegir-les. 


LAURA MASCARELL

Una bona nit a la ciutat de Lleida, els Reis Mags d’Orient van arribar a la ciutat.

Van anar de casa en casa però, van arribar a l’ultima i no tenien els regals. Que podria haver passat? Els Reis Mags no entenien res. Els regals s’havien perdut! Van mirar per tot arreu, no trobaven res. Després d’una bona estona, van decidir anar a mirar per la ciutat a veure si trobaven alguna cosa. Van mirar pel Carrer Major, l’Ajuntament... I no trobaven res.

Finalment van decidir anar a mirar al Pont Nou a veure si trobaven alguna cosa. Després d’una estona buscant i buscant, van veure una cosa que brillava al Riu Segre, era una llum molt forta. Finalment en Gaspar va decidir anar a mirar que i podia haver. Van baixar cap al riu i van trobar un cofre però no tenien la clau. Van mirar i mirar, però no trobaven res fins que, en Melcior va veure entre l’herba una cosa molt estranya, la va agafar i la va posar al pany del cofre. De repent, el cofre es va obrir. Dins hi havien tots els regals! Però ara tenien un altre problema, no sabien on estava la casa on tenien que deixar els regals.

Els reis portaven una nit de bojos, amb tants problemes, estaven molt cansats. I ja es feia de dia!

De repent a en Baltasar se li va acudir mirar a la seva llista de nens i nenes i van veure el carrer on vivia aquella família. Però estava a l’altra punta de la ciutat! Llavors van decidir posar-se en camí.

Quan van arribar a la casa, van veure que la família estava desperta, els va agafar molta tristesa, finalment van decidir entrar-hi perquè la família s’havia portat molt bé aquell any. Van entrar a la casa i els van rebre amb una forta abraçada, els van explicar tot que havia succeït. La família ho va entendre i els van dir que no passava res, també van passar tot el dia junts. Tots van voler repetir l’any següent.

Però xtxtxtxtxt no li digueu a ningú, els Reis Mags volen que sigui un secret.

LAURA SANZ

Els Reis Mags d’ orient a la Seu Vella:

Era un dia d’hivern boirós (com quasi tots a Lleida) jo estava al tren tornant d’una excursió molt divertida. Vaig veure una cosa que mai us creureu: tres homes vells que duien corones, eren alts, un pel grassonets tenien cara de simpàtics.

M’ hi vaig atansar i vaig sentir que parlaven de joguines, de que aquell any n’ havien fet moltes, parlaven d’una cavalcada, de la de Lleida per ser exactes.

M’hi vaig parar a pensar i vaig arribar a la conclusió  que no eren unes persones normals sinó que eren els tres reis mags. Em va picar la curiositat i vaig pensar que els seguiria, després de tot era una cosa excepcional trobar-se’ls.

Quan el tren per fi va arribar a Lleida vaig seguir el meu instint i dissimuladament els vaig seguir.

Anaven cap a la Seu Vella!

Un munt de preguntes van passar pel meu cap:

Es quedarien allí el parell de nits que quedaven per la cavalcada?

Passarien fred?

Podia ajudar-los?

Havia d’ avisar a algú?

Després de rumiar-ho molt vaig decidir anar a casa i dir-ho als meus pares.

Al principi van pensar que bromejava però en veure que hi insistia  em van fer cas, van dir que l’endemà  aniríem a la Seu Vella a fer un cop d’ull.

El dia següent vaig demanar als pares que portéssim el dinar i féssim un pícnic, ho van acceptar i ens en vam anar.

Vam entrar per la Porta del Lleó i ens vam encaminar cap dins del castell. Era diumenge i tot estava desert. En el claustre vam trobar tres sacs de dormir i tres homes dins. Els pares van dir que eren uns pobres sense sostre. Tenien cara amable i vam pensar que els podíem convidar a dinar,            -Després de tot  estem en   temps de Nadal -Van dir.

Ells van acceptar-ho de bon grat i vam menjar junts(sort que havíem agafat molt menjar).No eren molt parladors però el  poc que deien era molt interessant, ens van dir que venien de l’orient i que havien fet un llarg viatge.

En el moment de tornar a casa ens van demanar que tornéssim l’endemà i ens sorprendrien amb un present. Els pares van dir que ho faríem i els va donar el seu telèfon perquè els poguessin trucar  en cas de necessitat. Aquella nit em vaig adormir aviat pensant en el que havia passat durant el dia.

Al dia següent  em vaig llevar aviat i vaig vestir-me a tota pressa, vaig esmorzar ràpidament, es notava que estava excitada i ho estava, per una raó: jo era conscient de que els tres homes que ens havíem trobat al claustre de la Seu Vella tenien una cosa especial. El que no sabia dir era quina, per aquesta raó m’havia llevat tan d’hora.

Quan vam estar a punt ens en vam anar cap a la Seu i novament ens vam trobar aquells homes. Vam tindre una conversa molt animada, pel que semblava els agradava molt la nostra ciutat. Ens van dir que viatjaven per tot el món però nosaltres  teníem un gran tresor que ens unia a tots: el Marraco, un animal fantàstic que ens visita durant cada festa important i es fa una llarga passejada per tota Lleida.

Ens van commoure  els seus afalagaments i fins i tot a la meva mare li van sortir unes llagrimetes de l’ emoció!

Llavors vaig saber qui eren aquells homes: els Tres Reis Mags!

Hi vaig reflexionar i vaig dir-me que els guardaria el secret. Desprès de tot no crec que ningú em cregués!

A l’hora de marxar vaig idear un petit pla per poder parlar un segon amb els tres reis.

Quan ens aproximàvem al cotxe vaig dir al pare que m’havia deixat l’abric

I ell em va dir que anés  a buscar-lo, i que em dones pressa. Jo vaig dir-li que aniria tan de pressa  com pogués.

Em vaig ficar a córrer i quan vaig arribar al claustre em vaig parar i després d’agafar l’ abric vaig fer una pregunta als tres homes :

-Sou els Tres Reis Mags?

Van parlar entre ells per decidir si em responien o no a la pregunta. Després de dialogar una estona em van dir que em respondrien però que no ho digues a ningú. Després d’assegurar que no ho explicaria a ningú em van dir això que us escric:   

-Si, som els  Reis Mags d’ orient els encarregats de portar regals als nens d’ arreu del món durant la nit del 5 al 6 de gener.

Estem aquí perquè ens agrada començar el nostre gran trajecte des d’ aquí on participem en una cavalcada en el nostre honor.

Jo em vaig acomiadar i me’n vaig anar al cotxe a amb els pares.

Aquella nit vaig reflexionar i vaig pensar en els nous amics que havia fet i en les ganes que tenia de veure’ls en la cavalcada.

NAHIA LÓPEZ

Hi havia un vegada tres reis: el Gaspar el Baltasar i el Melcior. Un dia van anar a repartir els regals i 4 emocions al nens i  nenes de Lleida per com van veure un monument molt bonic van decidir parar allà per veure Lleida des de allà dalt.

 Quan van pujar a dalt del turo van veure un monument anomenat seu vella i van decidir anar lo a visitar per dintre i com que van veure que era molt bonic de veure van deixa un regal que era una emoció: la  primera emoció la de la alegria.

També van veure com un bosc anomenat “camps elisis’’ per passejar i disfrutar de la naturalesa, i també van decidir anar-lo a visitar van fer anar a passejar i disfrutar de la naturalesa quan van acabar van decidir deixa una altra emoció: la segona emoció la de la diversió.

Com que tenien tanta gana van decidir anar a un restaurant anomenat la “Tagliatella’’ van sopar i despès de sopar van decidir que la “Tagliatella’’ tindrie la tercera emoció: la del amor.

Al final com que ja coneixien els llocs mes bonics de Lleida van decidir anar a repartir els regals als nens per fer-los feliços, quan van acabar de repartir els regals es van donar conte que els faltava una emoció la tristesa però com que a nadal ningú estava trist no la van poder donar per van decidir que la guardaven per si algú la necessitava.

BLANCA RODRIGO

Cada any els Reis Mags porten tots els regals que demanen els nens. Però, aquest any a la Sara li va passar una cosa una mica diferent...

            Allà al turó de la Seu de Lleida hi vivia la Sara, una nena que cada any demanava de tot. Aquest any ja tenia tot el que volia: Joguines, patinets, bicicletes, videojocs... Però aquest any la Sara havia demanat una cosa molt diferent: La Sara volia que hi hagués felicitat i bondat a la seva ciutat i a tota la resta del món. Així que aquest any li va demanar als Reis que repartissin les seves pròpies joguines a tots els infants d’arreu del món que encara no en tenien, perquè ella sempre en tenia i pensava els altres nens tenien el mateix dret que ella a tenir joguines.

            Els Reis tenien tanta feina que li van enviar una carta a la Sara dient:

Hola Sara, aquest any tenim moltíssima feina, creiem que no podrem repartir les teves joguines als infants de la teva ciutat ni arreu del món. Si tinguéssim una ajudeta potser podríem complir el teu desig.

            La Sara es va posar una mica trista, però, al mateix temps va tenir una idea genial: En lloc de que els reis repartissin els seus regals podrien repartir els nens de la seva ciutat tots els regals, els seus i els que ells havien demanat. La Sara contenta de la seva idea, va enviar la seva proposta en una carta als Reis per a veure que els hi semblava. Els Reis sense dubtar-ho van respondre que si a la seva  proposta, es van alegrar tant de tenir una ajuda a l’hora de repartir els regals, que van fer una festa.

            A la festa feia molt de fred, així que es van constipar i es van posar malalts.

Els Reis es van posar nerviosos perquè solament hi faltaven dos dies per la nit que repartien els regals. Pensant i pensant van tenir la idea de que els nens solets s’encarreguessin de repartir els regals arreu del món així que van enviar una carta al batlle de Lleida dient que els nens de la seva ciutat s’encarregarien de repartir els regals.

Quan va arribar la nit de repartir els regals els nens s’ho van fer molt bé. Van repartir tots els regals i no va sobrar ni un, van tenir regals grans i petits, rics i pobres, van estar tots molt feliços.

I a més a més els Reis van veure que ho havien fet tant bé que des d’aquell dia van posar la tradició de que cada any, els nens d’alguna ciutat repartirien els regals per arreu del món, a més a més tots els nens que aquella nit van participar en repartir els regals van aprendre  que la felicitat de donar és més gran que la de tenir.

XAVIER SABATÉ

Hi havia una vegada els Reis Mags d’Orient que estaven viatjant per tot el món la nit del 5 de Gener. Aquell dia, era el que tenien més feina de l’any. Al igual que tots els anys, repartien il·lusions a tots els nens i nenes de tot el món. Van passar per Lleida, i van quedar impressionats! Mai havien vist una catedral tan bonica com la Seu Vella!

Sense deixar de fixar-se en la catedral, van anar cap allà i Melcior va dir: “Això és impressionant!” Gaspar continuà: “Increïble” i finalment Baltasar va afegir: “Deixarem uns regalets davant d’aquesta miraculosa porta com a mostra del que ens ha agradat aquesta catedral!” Gaspar afirmà: “Molt bona idea!”

Van deixar els regals davant la Porta del Lleó: Una bicicleta per l’alcalde, caramels per als nens,… I van decidir reprendre la marxa però llavors, des d’aquell petit turó van veure una claror al cel que venia d’un punt concret de la ciutat. Van anar cap a la claror i es van trobar en una mena de passarel·la. S’hi van acostar i a una senyora que passava per allà li preguntaren: “Bona nit senyora, quin és el nom d’aquesta passarel·la?” La senyora li contestà: “Aquest pont es diu Pont de Príncep de Viana i és un símbol molt bonic de la nostra ciutat. I que hi fan vostès a aquestes hores aquí i amb el fred que fa?” Melcior seguidament respongué: “Som els Reis Mags d’Orient, cavalquem com el vent i hem vingut a parar a aquesta ciutat estranya i alhora meravellosa per a fer la nostra tasca de repartir regals a tota la gent”. La dona contestà: “Doncs molt bé, els deixo continuar,… Els Reis de seguida van decidir tornar a la seva tasca quan van veure que cap al sud, s’alçaven uns majestuosos edificis. Baltasar digué de cop: “Anem a veure aquells edificis. Són molt estranys…”.

Van anar cap allà de seguida i a una joveneta que passava per allà amb una carpeta li preguntaren: “Que són aquests edificis que s’alcen aquí davant?” La joveneta respongué: “Són els edificis de la UDL, que vol dir Universitat De Lleida”. Els tres reis es quedaren parats. Melcior digué als altres reis: “Anem a explorar-los per dins!” Van entrar-hi i hi van veure un munt de classes. Alhora tots tres van dir: “Impressionant!”. Llavors decidiren entre els tres que deixarien un regal a cada classe. Van deixar els regals i Melcior va exclamar: “Continuem la nostra tasca! Ens en havíem oblidat de repartir els regals!” Baltasar va dir seguidament: “Correu, correu, que hem d’acabar de repartir!”. I varen continuar la seva tasca de repartir regals per tot el món.

I a l’endemà quan tothom es va aixecar, van veure els regals que els Reis Mags els havien deixat i van estar molt feliços a l’hora d’obrir-los. Aquella nit havia estat per als Reis Mags completament boja! Desprès van mirar les notícies del diari i… Sorpresa! La Seu Vella havia estat declarada patrimoni de la humanitat. Aquesta vegada les seves majestats havien estat molt generoses.